Ezequiel 8:6 Llavors em digué: “Fill d’home, ¿has vist el que fan aquests, les grans abominacions que la casa d’Israel comet aquí per allunyar-me del meu santuari? Doncs encara veuràs abominacions pitjors.”
Déu diu a Ezequiel «no veus què fan?», crec que moltes vegades estem encegats per moltes raons o no veiem al lloc indicat; i no veiem el pecat que estem cometent o les accions que fem i és quan Déu crida la nostra atenció i ens diu, no veus què estàs fent? I no només ens parla per cridar la nostra atenció i indicar-nos que hi ha coses que estan malament sinó també ens indica la gravetat de les coses, per això diu a Ezequiel «les grans abominacions», és a dir que fem «grans abominacions» davant de Déu i pensem que «no és gens dolent» que és normal que tothom fa sense adonar-nos del següent:
Lluc 16:15 Ell els digué: “Vosaltres sou els qui us feu passar per homes justos als ulls de la gent, però Déu coneix els vostres cors; i és que allò que als ulls humans es considera excel·lent, és detestable als ulls de Déu.
Després parla a Ezequiel i li diu «per allunyar-me del meu santuari» és a dir que Déu no es vol apartar de nosaltres perquè nosaltres quan acollim la fe de Crist, ens tornem temple i estada de l'Esperit Sant i Déu crida la nostra atenció i ens indica la gravetat de les coses perquè no es vol allunyar de nosaltres, vol que tota la seva presència mori en nosaltres, però nosaltres amb les nostres grans abominacions ho allunyem i després ens preguntem «Perquè no hi ha més de Déu en mi?».
La paraula abominació H8441 en hebreu pot traduir-se com a repugnant, fastigositat o idolatria, i la paraula gran H1419 en hebreu prové de la paraula hebrea que pot ser traduïda com a «ser orgullós», és a dir que ens sentim orgullosos de la nostra idolatria, i què és idolatria? Segons el diccionari RAE:
- Adoració que es dóna als ídols.
- Amor excessiu i vehement a algú o alguna cosa.
El que podem veure és que estimem més el que fem que a Déu, ens sentim orgullosos del que hem aconseguit i això ens porta a idolatrar, ens oblidem de Déu i idolatrem el que hem aconseguit i diem «Gràcies a Déu». Aquí és quan Déu ens parla i ens diu «No has vist què fas? Que és gran la teva abominació davant meu». I aquesta manca d'adoració a Déu fa que acabem adorant altres coses, i allunyem Déu de la nostra vida. I Déu ens diu «m'estàs allunyant del meu santuari».
Quan veiem a Lluc 16:15 la frase «perquè el que els homes tenen per sublim, davant Déu és abominació» Déu expandeix el nostre enteniment perquè comprenguem que és una abominació, el que va fer aquí Jesucrist va ser dividir, va separar la llum de tenebres , indicant que allò que els homes tenen per sublim això vol dir el que els homes tenen per extraordinàriament bell o excepcional o privilegiat, Déu ho té per abominació.
Només hem d'observar el que hi ha al nostre voltant el que els homes han posat per extraordinàriament bell, excepcional o privilegiat i ens adonarem que és una abominació i adonar-nos si això estem fent i apartar-nos-en per deixar-ho d'adorar. I adorar Déu i deixar que la seva presència no s'aparti de nosaltres sinó que mori plenament en nosaltres.
Però beneït sigui el seu nom que ens parla i redreça els nostres camins perquè la seva presència plena estigui a la nostra vida, esfondrant tots aquests ídols que hem aixecat o que ens han ensenyat a adorar des de la nostra infància. Només hem de preguntar a Déu que és el que estem idolatrant i pregar perquè aquests ídols siguin destruïts a la nostra vida i la presència del Déu Omnipotent mori en nosaltres. Lloant sigui el seu nom.
Salms 138:6 El Senyor, tot i que és excels, esguarda l’home humil, però de lluny coneix l’home altiu.
1 Corintis 3:16 ¿No sabeu que sou santuari de Déu, i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres?
H8441: תּוֹעֵבָה— tô’êbah — participi actiu femení de H8581; pròpiament una cosa repugnant (moralment), és a dir, (com a substantiu) un aborriment; sobretot idolatria o (concretament) un ídol: abominable, (costum, cosa), abominació.
H1431: גָּדַל — gâdal — A primitive root; properly to twist (compareu H1434), és a dir, ser (causativament fer) gran (en diversos temps, com en cos, ment, estat o honor, també en orgull): avançar, presumir, fer créixer, excedir, excel·lent, ser (-venir, fer, donar, fer, encerar), gran (-er, venir a. finca, coses), créixer (engrandir), augmentar, aixecar, magnificar ( -ifical), ser molt posat per, nodrir (amunt), passar, promoure, orgullós [parlat], torre.
H1419: גָּדוֹל — gâdôl — de H1431; gran (en qualsevol sentit); d'aquí més vell; també insolent: alt, excel·lent, en extrem, fort, gran, gran, jactanciosament, més gran, molt gran, granment, grandesa, grandiós, greu, magnífica, meravella, major, molt, principal, fort, supèrbia, sobremanera, summe (sacerdot), amb gran temor.
RAE: Dictionary of the “Real Academia Española”