Jonàs fuig de Jehovà

Jonàs 1:1-3 1 El Senyor va dirigir una revelació a Jonàs, fill d’Amitai, i li digué: 2 “Alça’t i vés a Nínive, aquella gran ciutat, i predica contra ella, perquè la seva iniquitat ha pujat fins a la meva presència.” 3 Però Jonàs es va alçar per escapar-se cap a Tarsis, fugint de la presència del Senyor; va baixar a Jafa, on va trobar un vaixell que anava cap allà; va pagar el passatge i es va embarcar per fer el viatge amb ells, lluny de la presència del Senyor.

Jonàs un profeta de Déu el nom del qual significa colom i el pare del qual és la veritat perquè Amitai significa veritat, és a dir, que Jonàs és un colom de la veritat, sent un colom sinònim d'un missatger veiem que Jonàs era un missatger de la veritat, per això Jehovà s'acosta a Jonàs sabent que ell ho va engendrar, li va donar la seva identitat i la seva funció, nascut de la veritat i enviat a ser un missatger.

Una glòria d'humilitat i de veritat, un representant de l'Esperit Sant, portat a pregonar l'evangeli una ciutat temible com Nínive, ciutat que havia subjugat el poble de Déu.

Pel que en sentir això es nega a complir la voluntat de Déu encara que això ho porti a deixar la presència de Déu que en l'original hebreu presència significa literalment cara o rostre, la manca de perdó que ell tenia o prendre una posició de jutge ho porto a invalidar una ordre i negar la seva identitat de missatger de la veritat, llançant-se a l'orgull i abandonant la humilitat, característiques de la seva essència.

Perquè Jonàs coneixia Déu i sabia que en anar a Nínive i pregonar el missatge, Déu en un acte de clemència, pietat i misericòrdia, es retractaria de la seva ira i es penediria si Nínive escoltava el missatge de destrucció contra ells per causa de la seva maldat , en saber això fuig perquè vol veure els seus enemics caure i no veure una glòria sobre ells, una glòria anomenada penediment i una bondat sobre un poble plenament cruel i indiferent davant la glòria d'un Déu Viu.

El que ens deixa veure això és que podem conèixer Déu i la seva veritat, però la manca de perdó ens portarà a desobeir-lo perquè el seu amor serà vessat sobre el nostre enemic, però en nosaltres hi ha la ruïna del nostre enemic.

Quan en l'essència de l'evangeli hi ha el perdó cap als nostres enemics, cosa que és el ministeri de la pietat manifestat per Jesucrist en perdonar-nos a nosaltres, un món que no sap diferenciar entre la mà esquerra i dreta, un món cruel i despietat, sense amor , que Déu en el seu amor, va enviar a un missatger de la veritat, en la seva essència pura a Jesucrist que a diferència de Jonàs, ell va dir:

Salms 40:7 Per això he dit: “Mira, sóc aquí.” En el llibre de l’Escriptura m’és prescrit

Jehovà que va donar al seu fill Jesucrist per perdonar tots els pecats d'un món cruel, i no només això sinó canviar la naturalesa de tot aquell que creu en el missatge de salvació donant-li una nacionalitat, una vida nova, una paternitat i assaborir les bondats del amor de Déu i el coneixement de la seva dreta.

Germans estimats busquem el perdó cap als nostres enemics per no fugir de la crida de Déu sinó poder pregonar l'evangeli com a Crist Jesús i així portar més fills per a la seva glòria.

Joan 3:16 Ja que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el seu Fill únic perquè tot el qui creu en ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna.
COMPARTIR AQUESTA PUBLICACIÓ
Etiquetes
Arxivar
Vetllant sobre la paraula