L'oració d'Anna

1 Samuel 1:13 Com que Anna pregava interiorment, i, si bé es movien els seus llavis, la veu no se li sentia, Elí va pensar que anava beguda,

El testimoni d'Anna ens dóna un ensenyament molt preciós, encara que el que va viure va poder ser dolorós en ser una dona estèril i tenir una rival que tenia fills i buscava irritar-la.

Això passava cada any i l'Anna s'irritava, s'enfadava i s'entristia. Fins que un dia va fer el següent:

1 Samuel 1:9-11 9 Un dia, després de l’àpat sagrat a Siló, Anna es va alçar i es presentà davant el Senyor, mentre Elí, el sacerdot del Senyor, s’estava assegut al setial a prop del llindar de la porta del temple del Senyor. 10 Ella, amb l’ànima compungida, es va posar a pregar al Senyor plorant descon-soladament, 11 i li va fer una prometença: “Senyor de l’univers, si et dignes mirar l’aflicció de la teva serventa, si et recordes de mi, si no deixes oblidada la teva serventa i em concedeixes un fill mascle, jo el con-sagraré de per vida al Senyor, i mai no passarà la navalla per sobre el seu cap.”

I com a conseqüència a aquesta pregària Déu li va donar un fill al qual anomeno Samuel i el va dedicar a Jehovà. A més, hi ha un càntic molt bonic que Ana va donar a Jehovà.

Crec que no hem de passar per alt aquest testimoni perquè ens diu molt, i ens fa preguntar el següent. ¿Potser tots aquests anys no pregava l'Anna per un fill? És que Déu no escoltava Anna? Anava pregant d'una manera equivocada? ¿Potser no plorava Anna per causa de la seva esterilitat?

Crec sincerament que Déu volia que Anna no només donés a llum un fill, sinó que ella fos per a testimoni a tots nosaltres, perquè Déu volia donar-nos a conèixer que malgrat que els nostres enemics ens retreguin la nostra esterilitat, la nostra incapacitat de fer les coses o que no donem fruit, no importa el que ells diguin sinó que allò important és la resposta de Déu i la seva exaltació.

Déu no només vol que donem fruit sinó que tot el fruit que tinguem sigui dedicat a Ell, també veiem que Anna va incórrer en un alliberament perquè va vessar la seva ànima davant Déu i va exposar la seva amargor davant Déu.

Això fa que Ana pregés llargament davant Déu, i potser les altres vegades que Ana pregava només cap a una petició i no va incórrer a pregar llargament davant Déu.

També veiem que Ana or des del seu cor tant va ser això que només la seva boca es movia i el seu cor pregava.

Així que, com veiem, Déu no és que no sentís Anna, ni és que Anna no pregava sinó que Déu anhelava que ella tingués un alliberament, un llarg moment d'intimitat amb Déu, que tot el fruit que Ana tingués fos dedicat a Déu . Que Anna pogués pregar des del seu cor. Que Anna expressés un càntic tan bonic que impactés Maria.

Tinguem en compte Anna, perquè Déu la prenc en compte i la va posar per testimoniatge perquè la imitem en la seva actitud, una pregària des del cor la qual ha de ser vessada per donar a llum Jesucrist i que tot el nostre fruit sigui per a Ell.

Disposem el nostre ésser a imitar Ana ja que el nom d'Anna significa «gràcia», és a dir, imitem la gràcia, vegem la gràcia, i preguem llargament davant Déu i vessem el nostre ésser perquè tot el fruit que donem sigui dedicat exclusivament per a Jehovà ja que Ell és el que ens sent i atén la nostra veu.

I podrem dir «Ell m'ha sentit», «El seu nom és Déu» i de nosaltres en surti un càntic meravellós per al nostre Déu, Jehovà.

  • El testimoni d'Hanna​: 1 Samuel 1
  • Càntic d'Anna: 1 Samuel 2:1–11
  • Càntic de Maria: Lluc 1:46–55
  • Samuel: Significa "El seu nom és Déu", "He sentit parlar de Déu"
COMPARTIR AQUESTA PUBLICACIÓ
Etiquetes
Arxivar
La casa del dol